Inici   Cursos   Notícies   Vídeos   Escola  Contacte

   600 499 500  
[castellano]

Escola de quiromassatge a Lleida - Cursos i Tècniques manuals

 


 Inici   Cursos   Notícies   Vídeos   Escola  Contacte   

   600 499 500  
[castellano]


Escola de quiromassatge a Lleida - Cursos i Tècniques manuals
Abainstitut - Escola de quiromassatge a Lleida - Cursos i Tècniques manuals. Escuela de quiromasaje en Lleida - Cursos y Técnicas manuales. :: Cursos de quiromassatge, quiromassatge amb pedres volcàniques, quiromassatge amb pindes, quiromassatge canyes de bambu, reflexologia, drenatge, tailandès, digitopuntura, igeniologia tradicional xinesa, auriculopunturaAbainstitut - Escola de quiromassatge a Lleida - Cursos i Tècniques manuals. Escuela de quiromasaje en Lleida - Cursos y Técnicas manuales. :: Cursos de quiromassatge, quiromassatge amb pedres volcàniques, quiromassatge amb pindes, quiromassatge canyes de bambu, reflexologia, drenatge, tailandès, digitopuntura, igeniologia tradicional xinesa, auriculopunturaAbainstitut - Escola de quiromassatge a Lleida - Cursos i Tècniques manuals. Escuela de quiromasaje en Lleida - Cursos y Técnicas manuales. :: Cursos de quiromassatge, quiromassatge amb pedres volcàniques, quiromassatge amb pindes, quiromassatge canyes de bambu, reflexologia, drenatge, tailandès, digitopuntura, igeniologia tradicional xinesa, auriculopuntura

Curs Quiromassatge amb Vi i Cava
· A escollir torn de matí o tarda o cap de setmana:

 Curs matí:
 Curs tarda:
 Curs de cap de setmana: Dissabte de 9 a 19 h. i diumenge de 9 a 14 h. Un cap de setmana al mes
 Durada de cada curs:
Preu del curs: 1 pagament de 90€.
PREU FINAL: 90€, se inclou en aquest preu tot el material necessari per al desenvolupament del curs.
MATERIAL: 1 dossier


Estructura del curs de quiromassatge amb vi i cava

• Introducció històrica del vi des dels seus orígens fins als nostres temps.
• Beneficis del quiromassatge amb el raïm, amb el vi i cava.
• Materials necessaris pel quiromassatge amb vi i cava.
• Indicacions i contraindicacions de quiromassatge amb el raïm, amb el vi i el cava.
• El raïm i el sistema immunitari.
• Aplicació de cremes exfoliants de raïm.
• Aplicació d’embolcalls amb fang de vi.
• Quiromassatge neurosedant amb olis de llavors de raïm.
• Entendre i practicar el quiromassatge amb vi i cava, a totes les parts del cos.
• Tècniques fonamentals en decúbit pron: Extremitat inferior, regió glútia, regió espatlla, regió coll.
• Tècniques fonamentals en decúbit supí: Regió cama, regió cuixa, abdomen, tòrax, crani i cara, extremitat alta.

Observacions

L’escola ofereix el material necessari per dur a terme el curs.

Certificació

Al finalitzar el curs es lliurarà una certificació acreditativa.

Professorat:
Llorenç Martí. Quiromassatgista. Centre Abainstitut.

Breu resum sobre la història del massatge

Actualment a les tècniques i manipulacions de massatge les anomenem Quiromassatge. Quiro en grec vol dir mà, és a dir massatge amb la mà, sense cap tipus d'aparell elèctric o mecànic.
Les manipulacions denominades massatge, consisteixen fonamentalment en les accions bàsiques de palpar, friccionar i amassar. La seva traducció més antiga prové de les paraules Mass (Àrab), Mashesh (Hebreu) i Massein (Grec).
El terme de massatge es va introduir en la major part de les llengües europees durant el segle XIX. Cap a la primera meitat del segle XIX, el suec Ling, va fer molt per popularitzar els exercicis físics i el massatge, ajudant a introduir en diverses llengües alguns termes certes formes de massatge.

Ús del massatge en l'Antiguitat
A la Xina, hi ha molts autors que asseguren que la referència més antiga al massatge es troba en el Kong-Fou, escrit cap a l'any 2.700 abans de JC Els missioners que tornaven a França des de Pequín van ser els primers a cridar l'atenció al món occidental sobre l'existència del Kong-Fou. El Kong-Fou Es basava en posicions i moviments.
A l'Índia, les teràpies vèdiques hindú (1800 a. C.) recorrien també a la pràctica de massatges i exercicis i donaven valor als poders saludables de l'aire, l'aigua i el sol.
A l'antiga Grècia conegut és l'interès que ha existit per la bellesa i la educació física. El massatge es feia servir per enfortir els teixits abans i després dels seus combats, per alleujar els dolors i vigoritzar l'organisme. Solien ser els mateixos metges, els qui ho aplicaven, de vegades els sacerdots i probablement també els aliptae (la seva missió era la d'ungir als atletes abans i després dels seus exercicis).
En un passatge d'Heròdot en el qual es descriu la fricció amb l'ajuda d'un ungüent gras. Es començava lentament i amb suavitat, augmentant a continuació el ritme i la força per acabar de nou amb suavitat.

Hipòcrates va ser el primer que va discutir seriosament les qualitats i contraindicacions del massatge. En el seu llibre Les Articulacions escriu: "El metge ha de tenir experiència sobre moltes coses, i entre d'altres sobre les friccions. Les friccions poden subjectar una articulació moderada i fan que augmentin de grandària les diferents porcions de l'organisme."
En l'Antiga Roma ja al segle II dC, Plini va dir que Asclepíades considerava el massatge com el tercer dels cinc agents terapèutics més importants, després de la hidroteràpia i l'exercici. Al costat d'altres molts escriptors antics considera el massatge com una forma terapèutica indicada en processos tan diferents com tensió muscular, malenconia i asma. Per al còlera aconsellaven untar i friccionar suaument els peus i fins a l'altura dels genolls.
El metge més famós després d'Hipócrates, va ser Galè, nascut a Pèrgam traslladant-se a Roma, on va arribar a ser metge de Marc Aureli. Va escriure almenys setze llibres sobre l'exercici físic i el massatge. En un d'ells sobre la higiene s'ocupa molt especialment del massatge. "I les friccions poden ser de moltes classes, amb cops i cercles de les mans, portant-les no només de dalt a baix i de baix a dalt, sinó també en sentit semivertical, oblic, transversal i semitransversal. Però jo afirmo que tot això s'ha de realitzar de diferents formes, perquè, en la mesura del possible, cada fibra muscular sigui friccionada en totes les direccions ". Galé classificava el massatge en tres qualitats (ferm, suau i moderat) i en tres quantitats (poc, molt i moderat).
En l'Edat Mitjana i durant el mil•lenni següent a la caiguda de l'Imperi Romà no es fa esment del massatge, ja que es tenia com una cosa excessivament vulgar com per classificar-lo de remei terapèutic. No obstant això la major part de la literatura mèdica antiga es va guardar viva durant aquest període en els països àrabs, sobretot a mercè de les traduccions dels clàssics grecs i romans a l'àrab i a altres llengües semítiques.

Al Renaixement, a la fi del segle XV es publiquen obres en les que recorden antics escrits. Es repeteixen les recomanacions que del massatge fessin Hipòcrates, Galé i Avicena.
Al segle XVI Hieronymus Fabricius va ser l'autor del tractat "De motu localitat secundum totum", en el qual, va tornar la dignitat perduda al massatge recomanant calorosament les friccions, amassaments i mobilitzacions com a teràpia per a les articulacions, (Beard afirma que va ser el primer a emprar el terme "amassament ").





Abainstitut - Escola de quiromassatge professional a Lleida - Cursos i Tècniques manuals
Centre de Quiromassatge - Cursos de Quiromassatge per a grups

Tel. 600 499 500 - abainstitut@abainstitut.com

        Avís legal  Política de Privacitat  Política de Cookies